Aquesta exposició que presentem és un arxiu d’etiquetes de formatge de la propietària Montserrat Noya Fabregat (l’Hospitalet de Llobregat, 1940) va donar al museu el 24 de maig de 2024. És una de les col·leccions més importants del món, amb 168.800 exemplars i compta amb etiquetes de productors de formatge procedents dels cinc continents. Noya es va endinsar des de l’amor a aquestes petites obres d’art –les quals va reunir, classificar, estudiar i conservar– i, a través de la mostra, volem donar a conèixer també aquesta dimensió afectiva del col·leccionisme, és a dir, revisar com una acció moguda per la passió de guardar etiquetes pot acabar sent un arxiu. També, el paper fonamental de l’amistat en aquesta labor quasi arqueològica, en la correspondència i l’intercanvi d’aquests objectes a través de les cartes.

Així, posant en valor la sensibilitat estètica de la col·leccionista cap a les etiquetes de formatge, el recorregut de l’exposició compta amb una àrea dedicada al disseny gràfic on veurem també diferents temàtiques en què poden classificar-se i, en general, referències per poder transmetre part de la seva recerca. Per exemple; una menció a l’evolució dels signes del formatge cap a la societat de consum, diverses estratègies gràfiques, indicis que ens ajuden a resseguir la història d’Europa o etiquetes que directament representen moments clau, personalitats i personatges que formen part de la cultura popular. També, podrem situar etiquetes d’arreu del món en proporció al volum de productors de formatges que conté el fons i, d’altra banda, analitzar com es representa el paisatge i l’imaginari col·lectiu sobre la ruralitat. En definitiva, la simbologia i les capes d’informació que hi ha darrere d’un element domèstic com les etiquetes que en principi serveix per a identificar un producte alimentari. Connectant passat, present i futur; a l’última part de la sala trobarem l’enunciat “La nostra fi, la vostra fam” escrit a manera de pintura mural, que reprodueix la cal·ligrafia d’una pancarta d’un tall de tractors de la carretera entre la Seu i Andorra protagonitzada per Revolta Pagesa. Perquè en un context de crisi climàtica, creiem necessari preguntar-nos què estem heretant, a quins models volem donar suport i com volem que sigui el territori que habitem.