logotip
EE Google maps

Contacte:

    Finalitza l’excavació al jaciment arqueològic del pati de les Monges de la Seu d’Urgell

    comparteix:
    comparteix:
    Data de publicació: 
    23-06-2023

    Els darrers treballs confirmen l’existència de dues torres que flanquejaven la muralla i un tram d’un dels baluards construïts al darrer quart del segle XVII.

    23-06-2023

    Aquest matí l’alcalde urgellenc i regidor de Patrimoni Cultural, Joan Barrera, l’arqueòleg de Patrimoni Actiu, Òscar Augé, i l’exregidor de Cultura i de Patrimoni Cultural, Carlos Guàrdia, han presentat la quarta fase, i darrera, de l’excavació del jaciment arqueològic del pati de Les Monges de la Seu d’Urgell, que es va descobrir de manera fortuïta l’any 2020 en el decurs d’unes obres per instal·lat una central tèrmica de biomassa en aquest espai. 

    Tal i com ha explicat Òscar Augé, els objectius que es plantejaven en aquesta quarta intervenció arqueològica eren l’enderroc i enretirada d’uns 200 m2 de paviment de formigó que encara restava per extreure en els extrems del pati, i el rebaix amb mitjans mecànics i control arqueològic de les terres, per veure si tenien continuïtat les estructures arqueològiques descobertes fins ara; l’eliminació de la gran plaça empedrada del segle XVII, un cop documentada, per seguir excavant els nivells inferiors que aquest pedrís tapava; i l’excavació i documentació d’un forn de terrissaire localitzat l’any passat al costat intern de la muralla. 

    Bestorres i baluards del segle XVII 

    Augé ha anunciat que “l’eliminació de les parts del pati que restaven ha servit per confirmar la presència d’estructures arqueològiques relacionades amb l’urbanisme baix medieval i modern d'aquest sector de la ciutat, i per descobrir més llenç de la muralla que la tancava, així com part d’una de les bestorres que la flanquejaven, i un tram considerable d’un dels baluards construïts al darrer quart del segle XVII, per reforçar les defenses de la Seu en aquells moments”. Al respecte, l’arqueòleg urgellenc ha manifestat que “des del punt de vista historiogràfic això ens indica que la Seu d’Urgell baixmedieval podria tenir una extensió més gran de la que ens pensàvem”.

    Troballa de gran rellevància patrimonial i arqueològica 

    L’arqueòleg de Patrimoni Actiu també ha fet saber que l’aixecament del ferm de còdols de la plaça d’època barroca ha servit per poder veure l'extensió real del forn de terrissaire descobert l’any passat, i localitzar un segon forn al costat, que indicarien la presència en aquest espai d’un taller ceramista en un moment anterior al segle XVII (possiblement en el segle XVI). “Les característiques d’ambdues estructures, i el seu estat de conservació, fan d’aquesta troballa un element de gran rellevància patrimonial i arqueològica en el context pirinenc i català, per entendre la producció i el consum d’atuells ceràmics en aquesta època”, ha afirmat Òscar Augé. 

    Per la seva part, Carlos Guàrdia, que ha agraït la invitació de l’alcalde Barrera per poder assistir a la presentació de las quarta fase de l’excavació, ha mostrat la seva satisfacció perquè “l’antiga Àrea de Patrimoni i Museus continuï tenint aquesta entitat, molt content que aquesta àrea tingui una notorietat dins del cartipàs municipal i de la línia que vol seguir el nou govern municipal en relació a aquest jaciment arqueològic”.L’exregidor de Cultura ha afegit al respecte que “veure allò que va començar un dia del mes de juliol de 2020 va tenint tota aquesta continuïtat que té un interès no només de l’Ajuntament sinó també per part de la ciutadania”.

    Joan Barrera ha agraït a Òscar Augé la tasca duta a terme en aquestes quatre fases de l’excavació que “ens dona informació nova que trenca una mica amb allò que se sabia fins ara i que segur que dona nous objectius als historiadors de la Seu”. L’alcalde urgellenc ha volgut agrair també a Carlos Guàrdia la bona feina duta a terme per poder portar a terme aquest excavació al pati de Les Monges. “penso que el què hem de fem és seguir la seva estela tant a l’Àrea de Patrimoni com en aquest jaciment”

    Taula d’experts 

    En la seva intervenció, l’alcalde de la Seu ha avançat “la creació, en un futur, d’una taula per trobar-nos amb els historiadors locals, com també amb Carlos Guàrdia i Òscar Augé, i amb l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament, per saber que hem de fer amb aquest jaciment, com li traiem profit a nivell patrimonial, com es conserva i com l’apropem a la ciutadania”. 

    Antecedents del jaciment 

    La rellevància de les restes documentades fins l’any 2020, amb una part de la trama urbana de la ciutat d’època baix medieval, i el fet de ser un espai de titularitat municipal sense un ús definit, va fer que, des del primer moment, l’Ajuntament de la Seu d’Urgell decidís conservar les restes, i promoure l’excavació de tot el pati per veure l’extensió del jaciment, amb l’objectiu de museïtzar-lo i fer-lo visitable a la ciutadania.  

    Alhora, l’any 2021, el Ple municipal, per unanimitat, el va declarar Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), d’acord amb la Llei del patrimoni cultural català (LPCC), i el va catalogar com a jaciment arqueològic. 

    A aquesta figura de protecció legal, a més, caldria sumar-hi la catalogació de la muralla i la resta d’elements defensius, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), la màxima figura de protecció que preveu la LPCC.

    Sortides, tallers i molt més!

    Descobreix les activitats que organitza l'Espai Ermengol!

    Veure l'agenda

    On som

    Horaris

    Dona’t d’alta al butlletí electrònic
    Estigues al dia de l'activitat del Museu: agenda, exposicions, tallers, visites guiades i notícies. Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el que fem!
    Segueix-nos a les xarxes socials
    pàgina de facebook, conta de instagram, canal de twitter, canal de youtubr
    cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
    Utilitzem cookies per oferir els nostres serveis i mostrar-vos anuncis basats en els vostres interessos. Podeu trobar informació sobre les cookies i la seva desactivació a la nostra Política de privadesa. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu l’ús de cookies.   
    Privadesa
    linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram