logotip
EE Google maps

Contacte:

    Jaciment del pati de les monges

    comparteix:
    comparteix:

    Patrimoni i recerca

    Espai Ermengol, La Seu d'Urgell
    << tornar a 

    En el decurs de les obres d’excavació per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges de la Seu d’Urgell, a l'any 2020 es va descobrir un important jaciment arqueològic de diferents cronologies i estructures de les quals s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII-XV); una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX).

    A l'any 2020 els treballs arqueològics es van situar en la cara nord-est:

    Es tracta d’un petit tram de la trama urbana baixmedieval de la Seu d’Urgell que es troba en un estat de conservació immillorable fet que permet conèixer arqueològicament com era la Seu d’Urgell dels segles XIII i XIV, que són les fases més antigues que s’han trobat en aquest jaciment.

    Els treballs arqueològics han fet aflorar un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi disposen façanes de cases (se n’han descobert fins a quatre), tapat en un moment determinat per un paviment de còdols que es creu que pot estar associat a l’epidèmia de pesta negra que hi va haver a la segona meitat del segle XIV, entre els anys 1348-1353, fins que a meitats del segle XVI i principis del XVII tota la zona es torna a reurbanitzar. Per això, apareix un gran paviment empedrat: es tracta d’una gran plaça que tapava totes aquestes fases baixmedievals i correspondria als segles XVII i inicis del XVIII.

    En aquest jaciment també s’han trobat fragments de ceràmica d’una gerra, d’una servidora o plat en verd i manganès anteriors al segle XIV; un fragment de ceràmica de principis del segle XV i d’altres del segle XVII.

    Els resultats de la intervenció arqueològica, a l'any 2021, van permetre localitzar un tram d'uns 12 metres de longitud del basament de l'antiga muralla baixmedieval que tancava la ciutat pel nord-est.

    Aquesta estructura defensiva hauria estat bastida entre finals del segle XIV i mitjans del XV, i va integrar els diversos creixements urbans que al llarg dels segles XIII i XIV s'haurien anat desenvolupant extramurs del primer recinte murallat de la Seu, època a la qual correspondrien les restes de cases i del carrer descoberts l'any 2020 en aquest mateix espai.

    A la campanya arqueològica del 2022, s'han localitzat diversos murs i un forn de terrissaire del segle XVI.

    També s'ha continuat descobrint més tram del llenç de muralla baixmedieval, i que ja suma més de quinze metres lineals, i s'ha trobat una part del mur oriental del baluard del segle XVII que se situava en l'extrem nord-oest del recinte defensiu de la ciutat i que, juntament amb un altre fortí similar que s'ubicava en aquest cas en el que avui en dia és la finca de Cal Montcasi, situada en el número 48 de l'avinguda de Joan Garriga i Massó, conformaven els dos "baluartillos" bastits l'any 1674 que esmentava el milanès Ambrosio Borsano, tinent general d'artilleria de l'exèrcit reial espanyol, destinat a Catalunya entre els anys 1673 i 1685, en referir-se a les fortificacions de la Seu d'aquells moments, en la seva obra Discurso general.... 

    Així mateix, la localització de vestigis associats a una fase d'ocupació intermèdia d'aquesta zona, situada entre la fase medieval dels segles XIII i XIV, que presumiblement sembla que és la més antiga del jaciment, i la que representa la plaça dels segles XVII-XVIII, és de gran interès per conèixer l'evolució històrica i urbanística d'aquest sector de la Seu d’Urgell al llarg dels darrers 700 anys. 

    Finalment, l'última intervenció duta a terme, el 2023 s'ha basat en l’eliminació de les parts del pati que restaven. Ha servit per confirmar la presència d’estructures arqueològiques relacionades amb l’urbanisme baixmedieval i modern d'aquest sector de la ciutat, i per descobrir més llenç de la muralla que la tancava, així com part d’una de les bestorres que la flanquejaven, i un tram considerable d’un dels baluards construïts al darrer quart del segle XVII, per reforçar les defenses de la Seu en aquells moments.

    La descoberta de dos forns, indicarien la presència en aquest espai d’un taller ceramista en un moment anterior al segle XVII (possiblement en el segle XVI). “Les característiques d’ambdues estructures, i el seu estat de conservació, fan d’aquesta troballa un element de gran rellevància patrimonial i arqueològica en el context pirinenc i català, per entendre la producció i el consum d’atuells ceràmics en aquesta època. Cal fer esment que el 7 de juny del 2021 el jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interès Local pel Ple de l'Ajuntament urgellenc, d'acord amb el que estableix la Llei del patrimoni cultural català i el va catalogar com a jaciment arqueològic. 


    Exposició o visita guiada relacionada:

    Sortides, tallers i molt més!

    Descobreix les activitats que organitza l'Espai Ermengol!

    Veure l'agenda

    On som

    Horaris

    Dona’t d’alta al butlletí electrònic
    Estigues al dia de l'activitat del Museu: agenda, exposicions, tallers, visites guiades i notícies. Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el que fem!
    Segueix-nos a les xarxes socials
    pàgina de facebook, conta de instagram, canal de twitter, canal de youtubr
    cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
    Utilitzem cookies per oferir els nostres serveis i mostrar-vos anuncis basats en els vostres interessos. Podeu trobar informació sobre les cookies i la seva desactivació a la nostra Política de privadesa. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu l’ús de cookies.   
    Privadesa
    linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram