En el decurs de les obres d’excavació per instal·lar una central tèrmica de biomassa al pati del Centre Cultural les Monges de la Seu d’Urgell, a l'any 2020 es va descobrir un important jaciment arqueològic de diferents cronologies i estructures de les quals s’han pogut identificar tres grans fases d’ocupació d’aquest espai de la ciutat: una fase baixmedieval (segles XIII-XV); una fase moderna (segles XVI-XVII-XVIII) i una fase contemporània (segle XIX).

A l'any 2020 els treballs arqueològics es van situar en la cara nord-est:

Es tracta d’un petit tram de la trama urbana baixmedieval de la Seu d’Urgell que es troba en un estat de conservació immillorable fet que permet conèixer arqueològicament com era la Seu d’Urgell dels segles XIII i XIV, que són les fases més antigues que s’han trobat en aquest jaciment.

Els treballs arqueològics han fet aflorar un tram de carrer empedrat on, a banda i banda, s’hi disposen façanes de cases (se n’han descobert fins a quatre), tapat en un moment determinat per un paviment de còdols que es creu que pot estar associat a l’epidèmia de pesta negra que hi va haver a la segona meitat del segle XIV, entre els anys 1348-1353, fins que a meitats del segle XVI i principis del XVII tota la zona es torna a reurbanitzar. Per això, apareix un gran paviment empedrat: es tracta d’una gran plaça que tapava totes aquestes fases baixmedievals i correspondria als segles XVII i inicis del XVIII.

En aquest jaciment també s’han trobat fragments de ceràmica d’una gerra, d’una servidora o plat en verd i manganès anteriors al segle XIV; un fragment de ceràmica de principis del segle XV i d’altres del segle XVII.

Els resultats de la intervenció arqueològica, a l'any 2021, van permetre localitzar un tram d'uns 12 metres de longitud del basament de l'antiga muralla baixmedieval que tancava la ciutat pel nord-est.

Aquesta estructura defensiva hauria estat bastida entre finals del segle XIV i mitjans del XV, i va integrar els diversos creixements urbans que al llarg dels segles XIII i XIV s'haurien anat desenvolupant extramurs del primer recinte murallat de la Seu, època a la qual correspondrien les restes de cases i del carrer descoberts l'any 2020 en aquest mateix espai.

A la campanya arqueològica del 2022, s'han localitzat diversos murs i un forn de terrissaire del segle XVI.

També s'ha continuat descobrint més tram del llenç de muralla baixmedieval, i que ja suma més de quinze metres lineals, i s'ha trobat una part del mur oriental del baluard del segle XVII que se situava en l'extrem nord-oest del recinte defensiu de la ciutat i que, juntament amb un altre fortí similar que s'ubicava en aquest cas en el que avui en dia és la finca de Cal Montcasi, situada en el número 48 de l'avinguda de Joan Garriga i Massó, conformaven els dos "baluartillos" bastits l'any 1674 que esmentava el milanès Ambrosio Borsano, tinent general d'artilleria de l'exèrcit reial espanyol, destinat a Catalunya entre els anys 1673 i 1685, en referir-se a les fortificacions de la Seu d'aquells moments, en la seva obra Discurso general.... 

Així mateix, la localització de vestigis associats a una fase d'ocupació intermèdia d'aquesta zona, situada entre la fase medieval dels segles XIII i XIV, que presumiblement sembla que és la més antiga del jaciment, i la que representa la plaça dels segles XVII-XVIII, és de gran interès per conèixer l'evolució històrica i urbanística d'aquest sector de la Seu d’Urgell al llarg dels darrers 700 anys. 

El 2023, es va basar en l’eliminació de les parts del pati que restaven. Ha servit per confirmar la presència d’estructures arqueològiques relacionades amb l’urbanisme baixmedieval i modern d'aquest sector de la ciutat, i per descobrir més llenç de la muralla que la tancava, així com part d’una de les bestorres que la flanquejaven, i un tram considerable d’un dels baluards construïts al darrer quart del segle XVII, per reforçar les defenses de la Seu en aquells moments.

La descoberta de dos forns, indicarien la presència en aquest espai d’un taller ceramista en un moment anterior al segle XVII (possiblement en el segle XVI). “Les característiques d’ambdues estructures, i el seu estat de conservació, fan d’aquesta troballa un element de gran rellevància patrimonial i arqueològica en el context pirinenc i català, per entendre la producció i el consum d’atuells ceràmics en aquesta època.Cal fer esment que el 7 de juny del 2021 el jaciment fou declarat Bé Cultural d'Interès Local pel Ple de l'Ajuntament urgellenc, d'acord amb el que estableix la Llei del patrimoni cultural català i es va catalogar com a jaciment arqueològic. 

Les troballes del 2024 confirmen la presència en aquest espai d’un taller ceramista del segle XVI. L’objectiu principal de la campanya actual ha estat acabar de buidar els forns per a poder entendre millor la seva estructura constructiva. Aquesta troballa apunta que no tota la ceràmica utilitzada en aquell temps al municipi era importada de Barcelona, com es creia fins ara. El fet que existís una producció de ceràmica local més extensa de la que teníem constància.

En aquesta excavació també es va descobrir l’existència d’una habitació que encara no es sap quin ús tenia, però que s’ha anat reutilitzant amb el pas dels segles. Dins d’aquesta estança s’han fet un seguit de troballes en les quals destaquen unes ceràmiques blaves catalanes, fusta i unes monedes del segle XVII.

El 2025 es va completar l’excavació d’un dels espais descoberts (l’àmbit 4). Aquesta habitació, que es va començar a excavar l’any 2024, va patir un ensorrament del seu sostre de teules, i el posterior enderroc dels murs, la qual cosa va fer que el seu interior quedés “segellat”. En ell s’hi van recuperar diversos fragments d’atuells ceràmics de pisa blava catalana, juntament amb elements metàl·lics, entre els quals cal destacar dues culleres de bronze, en molt bon estat de conservació, així com un lot de més de trenta monedes, disperses en diferents punts de l’habitació. L’estudi dut a terme del material exhumat permet situar el col·lapse i abandonament d’aquest espai en el primer decenni de la segona meitat del segle XVII, possiblement poc temps després de la Guerra dels Segadors (1640-1652). 

Sota els nivells d’Època Moderna d’aquest àmbit s’ha identificat un estrat amb materials que ja serien clarament baix medievals (amb restes de ceràmica grisa i fragments de ceràmica decorada en verd manganès), que segurament correspondrien a l’ús d’aquesta habitació en època medieval. 

Paral·lelament, s’ha intervingut també un nou àmbit adjacent al nord d’aquesta habitació, de dimensions més reduïdes, identificat com a l’Àmbit 6. La particularitat d’aquest nou espai és què tots els nivells documentats són d’època baix medieval. Aquesta nova habitació queda definida per dos murs, que es disposen de forma ortogonal amb els murs de l’Àmbit 4, un dels quals s’adossa a l’angle nord-oest d’aquest darrer espai. És interessant destacar el fet que la orientació d’ambdós espais no s’adapta al traçat de la muralla, que passa propera. En canvi, un altre mur documentat també en aquest Àmbit 6, i que semblaria correspondre a una remodelació posterior d’aquest espai, sí que s’orienta de manera perfectament perpendicular amb la muralla. 

Com a hipòtesi de treball, sembla que els nivells més antics d’aquests dos àmbits podrien formar part d’estructures habitacionals o cases d’un barri o raval baix medieval, que hauria quedat integrat dins el nou perímetre defensiu que es comença a bastir a partir del darrer quart del segle XIV, mentre que el mur corresponent a la remodelació de l’Àmbit 6 ja s’hauria fet quan la muralla estava bastida en aquest sector (és a dir, no abans de finals del segle XIV). 

Aquest 2026 la investigació arqueològica al jaciment del Pati de les Monges continua donant fruits i transformant el mapa històric de la Seu d'Urgell. La setena campanya d'intervenció, impulsada un any més per l'Ajuntament i l'Espai Ermengol - Museu de la Ciutat, s'ha concentrat en l'espai obert que envolta els antics forn de terrissaire localitzats en fases anteriors. En aquest sector, l'excavació de diversos nivells d'ús i de neteja de les estructures ha tret a la llum un abundant conjunt de materials ceràmics, elements clau per entendre el dia a dia i el funcionament d'aquest antic barri artesanal.

Això no obstant, la gran sorpresa d'aquest any ha estat una troballa completament excepcional: una bomba de morter de ferro d'uns 30 centímetres de diàmetre. Aquest projectil esfèric, que originalment s'omplia de pólvora i metralla per ser activat amb una metxa, es conservava aparentment íntegre i sense indicis d'haver detonat. La seva presència va fer activar immediatament els protocols de seguretat, la qual cosa va requerir la intervenció dels efectius del TEDAX-NRBQ dels Mossos d'Esquadra. Els especialistes van retirar la peça amb les màximes garanties per neutralitzar la càrrega de manera controlada, aconseguint així salvar el projectil i preservar el seu gran interès patrimonial.

Més enllà de l'espectacularitat de la troballa, l'estudi preliminar de la peça obre una línia d'investigació fascinant. Per la seva posició en l'estratigrafia del terreny i la tipologia dels objectes que l'envoltaven, tot apunta de manera provisional que la bomba podria datar de la primera meitat del segle XVII, en el context de la Guerra dels Segadors. Aquesta cronologia lliga a la perfecció amb les troballes de la campanya del 2023, on a pocs metres d'aquí es va descobrir un conjunt de monedes i eines abandonades precipitadament que delataven un col·lapse sobtat de l'edifici. Ara, l'aparició d'aquest projectil militar reforça definitivament la hipòtesi que aquest sector de la ciutat no sols va ser una zona d'artesans, sinó que va patir de ple les conseqüències d'un violent episodi bèl·lic.