logotip
EE Google maps

Contacte:

    Stolpersteine: Urgellencs deportats als camps nazis

    comparteix:
    comparteix:

    Patrimoni i recerca

    La Seu d'Urgell
    << tornar a 

    Al llarg del segle XX foren moltes les persones que, directament o indirectament, van patir persecució i repressió fruit de la Guerra Civil, la Segona Guerra Mundial i els totalitarismes que les van motivar. Actualment la tasca de recuperació i restauració de la memòria democràtica del nostre país i de totes aquestes persones sorgeix per donar veu a unes víctimes que han estat silenciades durant dècades.

    A Catalunya, tot i restar neutral en la Segona Guerra Mundial, moltes persones perseguides pel franquisme van acabar deportades als camps de concentració nazis, generalment a causa de la seva oposició política al règim franquista. Aquest és el cas de cinc urgellencs: Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa tots ells capturats, van sofrir en primera persona els pitjors horrors de la història de la humanitat: els camps nazis.

    Els Stolpersteine són un homenatge destinat a recuperar la memòria històrica, culminat amb la col·locació el març del 2023 als llocs de residència dels represaliats de la Seu d'Urgell, impulsat per l'Ajuntament de la Seu d'Urgell i el Memorial Democràtic de Catalunya.

    Els Stolpersteine (paraula alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Günter Demnig l’any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha d'inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona deportada. 

    Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 cm per 10 cm i coberts d’una fulla de llautó en què es graven les dades essencials de la persona. L’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d’humanitat que vol explícitament contrastar amb l’eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis. 

    Les cinc llambordes que es poden localitzar a la Seu d'Urgell estan ubicades als següents llocs:

    • Plaça Sant Nicolau, número 12: Victorià Córdoba Bordoll
    • Carrer de les Eres, número 16 - 22: Antonio Vial Candia
    • Plaça del Carme, s/n: Remigio Morella Girault
    • Carrer dels Canonges, número 51: Bonaventura Aixàs Obiols
    • Carrer de l'Escorxador, número 7: Josep Sans Sansa

    VICTORIÀ CÓRDOBA BORDOLL:

    (Asnurri, 1 d'abril de 1916 - Mauthausen, 8 de març de 1944)

    Victorià Córdoba Bordoll va néixer a Asnurri. Era fill d'un carrabiner de Burgos, Vicente Córdoba Domingo, i d'Emília Bordoll Coma, nascuda a Os de Civís. La família s'acabà traslladant a la Seu d'Urgell al domicili del carrer Capdevila, 9. Treballà d'escrivent, ofici que canvià pel de tipògraf a la impremta Fornesa.

    Amb l'esclat de la Guerra Civil s'afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), i fou component de la junta directiva local, era el secretari de cultura i d'esports de la Seu d'Urgell, i posteriorment s'allistà a l'exèrcit, i serví a la reserva general d'artillers del 5è cos de l'exèrcit amb base a Terol, al Front d'Aragó. A la fi de la Guerra, emprengué l'exili i fou reclòs en un camp de refugiats francès i amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, allistat a una Companyia de Treballadors Estrangers. Enrolat a la CTE destinat a fortificar la Línia Maginot, a pocs quilòmetres del canal de la Mànega i del Pas de Calais. Capturat per l'exèrcit nazi, fou reclòs en un Frontstalag de la zona i des d'on va ser traslladat a l'Stalag VIII-C de Sagan, actualment Polònia. El breu pas per Sagan finalitzà l'octubre del 1940. Els presoners republicans van ser separats de la resta de presoners de guerra per membres de la Gestapo i traslladats a un Stalag, el XII-D de Trèveris. El 22 de gener de 1941 sortí un comboi amb 774 republicans reclosos d'aquest camp serien traslladats a Mauthausen.

    Malauradament, Victorià Córdoba va morir en el camp de concentració nazi, a causa d'una meningitis el 8 de març de 1944, a poc més d'un any de l'alliberament del camp.

    ANTONIO VIAL CANDIA:

    (La Seu d'Urgell, 15 de maig del 1912 - Abbeville, ?)

    Antonio Vial Candia va néixer a la Seu d'Urgell el 15 de maig del 1912. Fill de Francisco Vial Rodés, peó d'obra natural de Sabadell i Maria Luisa Candia. Va residir al domicili del carrer de les Eres, 15.

    Abans de l'esclat de la Guerra Civil, treballà en una fàbrica de begudes i alcohol situada a Mollet del Vallès. Acabada la guerra s'exilià a França on fou reclòs al camp de refugiats d'Argelers. Iniciada la Segona Guerra Mundial, entrà a l'exèrcit francès i fou enviat a la frontera francobelga, concretament a la localitat de Mont Cassel, a tocar de Bèlgica. Un cop detingut, Vial Candia i més republicans espanyols foren traslladats a l'Stalag I-B de Hohenstein que hi passaren més de 650.000 presoners durant tota la guerra. El 6 d'agost de 1940 els nazis van organitzar un comboi de 165 deportats que arribà a Mauthausen el 9 d'agost de 1940, però només tres mesos després fou seleccionat per anar al subcamp de Gusen on constava com a sastre i en una altra targeta personal com a barber. Sorprenentment, Antonio Vial sobrevisqué a Gusen i es convertí en un dels pocs deportats republicans que en sortiren amb vida. Retornat a Mauthausen va estar fent tasques d'administració i gestió del camp, sembla que treballà repartint racions alimentàries als presoners per les seves barraques.

    El dia 5 de maig del 1945 les tropes aliades alliberaven el camp de Mauthausen, gairebé cinc anys després d'haver-hi arribat.

    Finalment residí a Abbeville on acabà els seus dies.

    REMIGIO MORELLA GIRAULT:

    (La Seu d'Urgell, 9 de gener del 1904 - Gusen, 25 d'abril de 1941)

    Remigio Morella Giraut va néixer a la Seu d'Urgell el dia 9 de gener de 1904. Era fill de Maria Giraut Pantebre i de Tomás Morella Saliente, natural de Terol i carrabiner de professió, vivien al carrer de la Creu, 7 de la Seu d'Urgell. A l'any 1920, en Remigio partí a la base de carrabiners de Castelló. Tornà a la Seu d'Urgell on formà una família amb Teresa García Coca, vinguda de Barcelona, on van residir al carrer del Carme, 5 de la Seu d'Urgell.

    Amb l'esclat de la Guerra Civil s'ocupà de tasques de vigilància fronterera. Des d'aquí també fou cridat a files de l'exèrcit, i va participar en la batalla de l'Ebre. Perduda la guerra l'any 1939, hagué de traspassar la frontera per evitar les represàlies del nou estat franquista. Com la resta de companys, Remigio Morella va ser ingressat en camps de concentració francesos: en el seu cas a Barcarès i Argelers.

    Amb la Segona Guerra Mundial començada va ser reclutat en una CTE francesa destinat a la frontera francobelga per realitzar tasques de reforç de les fortificacions a la Línia Maginot.

    Amb l'avanç nazi, Remigio Morella fou capturat pels alemanys, entre el 4 i 6 de juny de 1940, a les immediacions de Dunkerque i Bray Dunes, des d'on s'estava realitzant l'evacuació cap a la Gran Bretanya de milers de soldats aliats. D'allà fou enviat a l'Stalag VII-C de Sagan (Polònia), on s'estigué fins a l'octubre del 1949, quan fou enviat a l'Stalag XII-D de Trèveris (Alemanya). Hi passà dos mesos més juntament amb uns altres republicans. La següent parada fou Mauthausen que va arribar el dia 25 de gener de 1941. Traslladat d'immediat al subcamp de Gusen, va morir de pneumònia el 25 d'abril de 1941.

    BONAVENTURA AIXÀS OBIOLS:

    (La Seu d'Urgell, 31 de desembre del 1911 - Saint-Fons, 2 de febrer del 1998)

    Bonaventura Aixàs Obiols sobrevisqué a un camp de concentració nazi.

    Nasqué a Cal Catarí de la Seu d'Urgell el 31 de desembre de 1911. Fou fill del matrimoni format per Bonaventura Aixàs Baró, jornaler nascut a Civís, i Dolors Obiols Riberaygua, procedent de la Freita.

    Fins a l'esclat de la Guerra Civil visqué sempre al domicili familiar, situat al carrer de Santa Maria, 41, de la capital alt-urgellenca. La primera professió coneguda abans de la Guerra Civil fou la de botiguer, i al 1936 treballava de barber a la barberia de Manuel Dolsa, al carrer Major, i durant els primers mesos de la guerra era escrivent del Consell Municipal de la Seu d'Urgell, i afiliat a la UGT.

    Amb l'esclat de la guerra, entrà dins els allistaments forçosos que hagué de fer el govern de la Segona República per afrontar l'aixecament militar rebel, amb el desenllaç de la Guerra Civil emprengué el camí de l'exili, passant per França va ser traslladat al camp de presoners de Septfonds el setembre del 1939. Custodiats per soldats francesos i senegalesos, en aquest camp que després de l'ocupació nazi de França es convertiria en un camp de concentració de jueus, hi estarien presos més de 15.000 republicans exiliats, dels quals un centenar moririen al llarg del 1939 per les males condicions.

    Durant la Segona Guerra Mundial va ser destinat a la 103a CTE, enviada també a la frontera francobelga i a les fortificacions de la Línia Maginot. Però allà, per l'ofensiva alemanya en territori francès, Bonaventura fou capturat per l'exèrcit nazi el dia 20 de maig de 1940.

    Va ser traslladat primer a l'Stalag XIII-A de Hohenfels-Oberpfalz, prop de Nuremberg, i més tard a l'Stalag VII-A de Moosburg, des d'on tingué la desgràcia de formar part dels ja esmentats 398 republicans espanyols cridats a pujar en un comboi que els conduiria fins a Mauthausen, el 6 d'agost de 1940. El 2 de juliol Bonaventura entrà al Kommando de Sankt Lambrecht, una petita població austríaca. Finalment fou alliberat el 9 de maig de 1945, s'acabaven els gairebé cinc anys de reclusió, i es va convertir en un dels pocs deportats que en sortí en vida. Fou traslladat per les tropes aliades fins a París, on molts deportats van ser allotjats en hotels de la ciutat.

    Bonaventura Aixàs, s'instal·là a Montpeller, on treballà de comptable mentre participà activament i formà part de la direcció en la Fédération Nationale des Déportés et Internés Résistants et Patriotes (FNDIRP).

    JOSEP SANS SANSA:

    (La Seu d'Urgell, 5 de desembre de 1912 - Gusen, 4 de gener de 1942)

    Josep Sans Sansa va néixer a la Seu d'Urgell el 5 de desembre de 1912. Fill de Tomàs Sans i Claustre, comerciant, i de Josefa Sansa Salusí, ambdós de la Seu d'Urgell, nasqué al mateix domicili familiar del carrer de l'Escorxador, que la família va mantenir fins a la desaparició de Josep Sans.

    Treballà de cambrer, i posteriorment com a servent. Amb l'esclat de la Guerra Civil participà en la guerra amb el bàndol republicà, de fet aconseguí un ascens a sergent d'infanteria el 29 de desembre de 1937.

    Entre gener i febrer del 1939, Josep Sans decidí travessar la frontera pirinenca cap a França, on fou internat en un camp francès i d'allà, reclutat en una CTE i enviat a fortificar la Línia Maginot. Allà fou detingut i enviat al Frontstalag 140 de Belfort.

    Des de Belfort, Sans Sansa va ser traslladat cap a l'Stalag V-C de Wildberg, un municipi alemany molt proper a Stuttgart i a tocar també de la frontera francesa. La seva deportació es va dur a terme el 7 de juny de 1941, quan arribà amb tren a Mauthausen, juntament amb vint companys més, en un dels petits combois organitzats pels nazis durant el mes de juny del 1941, pocs mesos després, el dia 20 d'octubre de 194, fou traslladat a Gusen on morí poc més de dos mesos després, el 4 de gener de 1942, suposadament a causa d'una pneumònia.


    Exposició o visita guiada relacionada:

    Sortides, tallers i molt més!

    Descobreix les activitats que organitza l'Espai Ermengol!

    Veure l'agenda

    On som

    Horaris

    Dona’t d’alta al butlletí electrònic
    Estigues al dia de l'activitat del Museu: agenda, exposicions, tallers, visites guiades i notícies. Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el que fem!
    Segueix-nos a les xarxes socials
    pàgina de facebook, conta de instagram, canal de twitter, canal de youtubr
    cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
    Utilitzem cookies per oferir els nostres serveis i mostrar-vos anuncis basats en els vostres interessos. Podeu trobar informació sobre les cookies i la seva desactivació a la nostra Política de privadesa. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu l’ús de cookies.   
    Privadesa
    linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram