Es tracta d’una de les col·leccions més importants del món d’etiquetes de formatge de 4.082 productors dels cinc continents.

20-09-2025

Aquest migdia ha quedat inaugurada a la tercera planta de l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell l’exposició ‘168.800 etiquetes’, de la col·lecció d’etiquetes de formatge de Montserrat Noya Fabregat, que va donar a aquest museu municipal l’octubre de 2024. 

L’acte inaugural d’aquesta exposició, que ha estat presidida per l’alcalde de la Seu, Joan Barrera, i la tinent d’alcalde de Promoció Econòmica, Gemma Tó, ha comptat amb la presència de la mateixa col·leccionista qui ha explicat com es va endinsar “des de l’amor a aquestes petites obres d’art que va reunir, classificar, estudiar i conservar”. 

‘168.800 etiquetes’ és una de les col·leccions més importants del món d’etiquetes de formatge que compta amb etiquetes de 4.082 productors de formatge procedents dels cinc continents. Al respecte, la comissària de l’exposició, Alícia Santamaria, ha remarcat que a través d’aquesta mostra “hem volgut donar a conèixer també aquesta dimensió afectiva del col·leccionisme, és a dir, revisar com una acció moguda per la passió de guardar etiquetes pot acabar sent un arxiu”. 

La inauguració de l’exposició ‘168.800 etiquetes’ ha reunit a l’Espai Ermengol un bon grapat d’urgellencs i urgellenques que han volgut conèixer de la mà de la pròpia Montserrat Noya la seva col·lecció. En l’acte també s’ha comptat amb la presència i participació d’Anna López, dinamitzadora de l’Espai Ermengol;  Julio Quílez, director de l’Arxiu Comarcal, i de Carme Espuga, vicepresidenta de la Consell Comarcal de l’Alt Urgell. 

L’exposició

Així, posant en valor la sensibilitat estètica de la col·leccionista cap a les etiquetes de formatge, el recorregut de l’exposició compta amb una àrea dedicada al disseny gràfic on veurem també diferents temàtiques en què poden classificar-se i, en general, referències que hem seleccionat per poder transmetre part de la seva recerca. Per exemple; una menció a l’evolució dels signes del formatge cap a la societat de consum, diverses estratègies gràfiques, indicis que ens ajuden a resseguir la història d’Europa o etiquetes que directament representen moments clau, personalitats i personatges que formen part de la cultura popular. També, podrem situar etiquetes d’arreu del món en proporció al volum de productors de formatges que conté el fons i, d’altra banda, analitzar com es representa el paisatge i l’imaginari col·lectiu sobre la ruralitat. 

En definitiva, la simbologia i les capes d’informació que hi ha darrere d’un element domèstic com les etiquetes que en principi serveix per a identificar un producte alimentari. Connectant passat, present i futur; a l’última part de la sala trobarem una pintura moral reivindicativa amb la lluita pagesa per garantir el seu futur. 

A l’exposició també podrem gaudir d’un audiovisual que recull una entrevista a Montserrat Noya. 

La col·lecció 

Val a recordar que el 18 d’octubre de 2024, es va signar el contracte que formalitzava la donació de la col·lecció d’etiquetes de formatge de la col·leccionista Montserrat Noya a l’Ajuntament de la Seu d’Urgell, en un acte a la sala de plens, amb la pròpia col·leccionista i l’alcalde del municipi i regidor de Cultura, Joan Barrera. 

Amb la signatura d’aquest contracte, la propietària de la col·lecció va fer aquesta donació a l’Ajuntament urgellenc de manera gratuïta, acceptant aquesta donació i obtenint la propietat dels documents. La col·lecció es troba a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell. 

La col·lecció destaca per la seva singularitat atès que la recopilació d’elements específics del món del formatge té molt poca o nul·la tradició a Espanya, alhora que és poc freqüent en la majoria de països amb l’excepció de França i en menor mesura la República Txeca on existeixen unes poques associacions. 

La mateixa denominació d’aquesta modalitat de col·leccionisme, tyrosemiofilia (amics –filia- dels signes –semio- del formatge –tyro-, per la seva traducció literal del grec), és exòtica així com ho és el fet de la presència d’una dona en un món, el del col·leccionisme, tradicionalment i majoritàriament masculí.