logotip
EE Google maps

Contacto:

    Instal·lades cinc llambordes Stolpersteine per recordar els urgellencs deportats en camps de concentració nazis

    compartir:
    compartir:
    Data de publicació: 
    21-03-2023

    Des d’avui, davant dels domicilis particulars dels deportats hi ha una llamborda amb elnom i cognoms, la data de naixement, l’any de la deportació i el nom del camp i si va ser alliberat o assassinat.

    20-03-2023

    Instal·lades cinc llambordes Stolpersteine per recordar els urgellencs deportats en camps de concentració nazis

    La Seu d’Urgell compta des d’avui amb cinc llambordes Stolpersteine per recordar els cinc urgellencs que van ser deportats als camps de concentració nazi: Victoriano Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols y Josep Sans Sansa

    L’acte commemoratiu de col·locació de les llambordes ‘de topada’ s’ha fet aquest migdia a la plaça dels Oms i l’ha presidit per l’alcalde urgellenc, Francesc Viaplana, el vicealcalde, Jordi Fàbrega, i el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia. També hi ha participat el director del Memorial Democràtic de Catalunya, Jordi Font, i s’ha comptat amb la presència de diversos regidors del consistori i familiars dels urgellencs deportats. 

    En el seu parlament, l’alcalde Viaplana ha volgut subratllar que “avui recordem cinc persones, amb noms i cognoms, nascudes o residents a la Seu, que van ser internades als camps d’extermini nazis, moltes d’elles després de patir un exili de l’Espanya feixista del general Franco i de lluitar a la Resistència francesa a favor de la llibertat. Dues d’aquestes persones van aconseguir sobreviure i ser alliberades dels camps. Les altres tres hi van perdre la vida, a Mauthausen i a Gusen, assassinades per un règim que va implantar de forma sistemàtica la pràctica més monstruosa i inhumana”“Que aquestes llambordes ens serveixin sempre com a record i com a homenatge cap a aquells que van patir la barbàrie nazi, i perquè la humanitat mai més caigui en els mateixos errors”, ha reblat l’alcalde de la Seu d’Urgell. 

    Per la seva part, el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, ha volgut donar les gràcies a l’alcalde Albert Batalla “per iniciar el camí que avui ens porta aquí, pel Bonaventura, pels 14 alturgellencs que van estar als camps nazis, i per tots nosaltres, així com al Carlos Guàrdia per vetllar-ho i fer realitat la instal·lació d’aquests llambordes” Fàbrega ha remarcat també que és de justícia tenir aquestes cinc Stolpersteine davant de les cases dels cinc nascuts o que van viure a la Seu”“Aquestes 5 Stolpersteine, ha afegit Fàbrega, els hi retorna el nom i ens els torna a casa. Avui, Victorià, Remigio, Josep, Antoni i Bonaventura, recupereu el lloc que us pertany a la ment i al cor de tots els urgellencs i les urgellenques”

    Val a dir que aquesta iniciativa es porta a terme arran de l’aprovació d’una moció aprovada pel Ple Municipal de l‘Ajuntament de la Seu d’Urgell l’any 2018.    

    L’acte institucional per recordar als urgellencs deportats ha finalitzat amb la interpretació musical de l’emotiva peça musical ‘Schindler’s List’, de John Williams, a càrrec de tres alumnes del Conservatori de Música dels Pirineus, Pau Casassas (violoncel), Anna Pasques (violí) i Ivet Vilaseca (flauta travessera). 

    Instal·lació de les llambordes Stolpersteine  

    Just després de l’acte d’homenatge s’han instal·lat les cinc llambordes davant dels domicilis particulars d’aquests urgellencs. Mentre els operaris municipals col·locaven cada llamborda, l’historiador urgellenc Pau Chica ha anat explicat breument la biografia del deportat. Una vegada col·locat l’Stopersteine els familiars del deportat hi han dipositat una rosa al damunt. 

    L’itinerari de les cinc Stolpersteine és el següent: plaça de Sant Nicolau, 12, domicili de Victorià Córdoba Bordoll; carrer de les Eres, 16-22, domicili d’Antonio Vial Candia; plaça del Carme, s/n, domicili de Remigio Morella Giraut; carrer dels Canonges, 51, domicili de Bonaventura Aixàs Obiols; i carrer de l’Escorxador, 7, domicili de Josep Sans Sansa

    Projecte pedagògic, visita guiada i fulletó digital

    En el marc d’aquest homenatge dels cinc urgellencs deportats als camps nazis, i el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia ha anunciat que des de l’Àrea de Patrimoni Cultural de l’Ajuntament de la Seu s’ha elaborat el projecte pedagògic ‘Els alturgellencs als camps nazis’, basat en l’estudi homònim. Aquest projecte educatiu té l’objectiu de tractar el naixement dels feixismes a l’Europa en període d’entreguerres (1919-1939) i el franquisme (1939-1975). Cinc continguts clau per tractar els 14 alturgellencs que van ser deportats als camps nazis. Una activitat adreçada a l’alumnat d’ESO i cicles formatius.

    Guàrdia també ha avançat que “de cara al mes juny farem una visita guiada oberta a la ciutadania amb el Pau Chica, un recorregut exterior seguint la instal·lació de les cinc llambordes. I un fulletó digital i en paper per poder donar als nous visitants i a tota persona interessada sobre la ubicació i la biografia de cada una de les persones esmentades”.

    Stolpersteine, projecte que relaciona art i memòria

    La instal·lació de les Stolpersteine està promoguda pel memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya. “Actualment a Catalunya hi ha 450 llambordes distribuïdes en diferents municipis catalans on s’ha tingut coneixement que hi havien nascut o viscut ciutadans que van ser deportats en camps de concentració nazi, i la Seu d’Urgell n’és a partir d’avui, un d’ells”, tal i com ha explicat Jordi Font, director del Memorial, que ha avançat que a finals d’aquest any n’hi haurà un total de 500 llambordes en memòria de les víctimes del nazisme. 

    Los Stolpersteine (palabra alemana que significa “piedras o adoquines de topada o para tropezar”), en catalán, piedras de memoria, son pequeños monumentos creados por el artista alemán Günter Demnig l’any 1993 en memòria de les víctimes del nazisme. Segons l’artista, el qui ho mira s’ha inclinar per llegir el text, un signe de respecte de la persona deportada. 

    Es tracta de llambordins fets de formigó, de 10 com per 10 com i coberts d’una fulla de llautó en la que es graven les dades essencials de la persona. L’objectiu és fer aturar el vianant i fer-lo pensar en la persona desapareguda, assassinada o torturada. Ensenyen l’omnipresència del mal en la vida quotidiana. Cada llambordí està fet a mà, un per un, un gest de respecte i d’humanitat que vol explícitament contrastar amb l’eliminació industrialitzada perpetrada pels nazis. 

    Val a dir que també existeix una aplicació i un web per facilitar la identificació i la localització de totes les pedres.

    Salidas, talleres y mucho más!

    ¡Descubre las actividades que organizamos en el Espai Ermengol!

    Ver la agenda

    Donde estamos

    Horarios

    Date de alta en el boletín electrónico
    Información actualizada de la actividad del museo: agenda, exposiciones, talleres, visitas guiadas y noticias. Subscríbete al boletín y recibirás información de todo lo que hacemos.
    Síguenos en las redes sociales
    pàgina de facebook, conta de instagram, canal de twitter, canal de youtubr
    cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
    Utilizamos cookies para ofrecer nuestros servicios y mostrarle anuncios basados ​​en sus intereses. Puede encontrar información sobre las cookies y su desactivación a nuestra Política de privacidad. Al utilizar nuestro sitio web, acepta el uso de cookies.   
    Privacidad
    linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram