Amb el títol 'Absolutismes i liberalismes al segle XIX', s'hi presentarà recerques sobre aquell convuls període. L'organitzen la UNED, l'IECAU, el Centre d'Estudis d'Avià i els arxius de l'Alt Urgell i el Berguedà
02/11/2022
La Seu d'Urgell acollirà la setmana vinent, el 12 i 13 de novembre, el congrés titulat 'Absolutismes i liberalismes al segle XIX. 200 anys de la Regència d’Urgell'. La trobada també es durà a terme a la població d'Avià, al Berguedà, i l'organitzen conjuntament el centre associat de la UNED de la Seu d’Urgell, l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell, el Centre d’Estudis d’Avià i els arxius comarcals de l’Alt Urgell i del Berguedà.
L’acte s’estructurarà en tres àmbits: "El Trienni Liberal i la Regència d’Urgell", "La construcció del nou Estat Liberal" i "La perpetuació del conflicte". Els continguts se centraran especialment en el Pirineu, però també en altres sectors de l’àmbit català. La voluntat dels organitzadors és, a més de commemorar el bicentenari de la Regència d’Urgell, posar al dia i fer aflorar nous treballs que, "des d’una mirada àmplia temàticament i cronològica, tractin sobre les tensions aparegudes en el procés de transició de l’Antic Règim cap a l’Estat Liberal" al segle XIX.
El congrés s’ha plantejat com una col·laboració entre un centre universitari, dues associacions sense ànim de lucre i dos arxius comarcals. Es vol que l’activitat pugui arribar a diferents públics interessats en la recerca històrica i la difusió de les investigacions, especialment quan facin servir documentació d’àmbit local i facin aportacions inèdites per al coneixement del passat i al paper determinant que van tenir l'Alt Urgell i el Berguedà en aquell període històric.
Ponències, comunicacions i presentació d'un llibre
El programa començarà dissabte dia 12, a la Sala de Sant Domènec de la Seu, amb la ponència inaugural a càrrec de Ramon Arnabat. Tot seguit, a les 11 del matí, hi haurà una altra ponència sobre la Regència d'Urgell, a càrrec de Javier Salazar, seguida de les comunicacions que presentaran Lluís Obiols, Albert Villaró, Josep Porredon, Gerard Marí, Josep Espunyes, Manuel Fèlix González, Antoni Llagostera i Antoni Sánchez Carcelén. Parlaran de temes com la presència d'aquell episodi a la premsa internacional de l'època, el capità liberal Antonio Valls, la milícia de Peramola, la dissolució dels Mossos d'Esquadra durant el conflicte, el paper de la religió o com es va salvar el Monestir de Ripoll.
Dissabte a la tarda, des de 2/4 de 5, hi intervindran Josep Albert Planes, Maria Jesús Llavero, Daniel Fité, Rosa Serra Rotés, Amadeu Gallart i Joan-Xavier Quintana, que tractaran qüestions com la desamortització, la construcció de l'Estat-nació i els Dalmau de la Seu. Al final de la jornada, a les 7 del vespre, Josep Albert Planes i Lluís Obiols presentaran el llibre La Guerra Gran al Pirineu. El Llibre de Notes de la Seu d'Urgell (1791-1856).
Diumenge dia 13, l'activitat es traslladarà a l'Ateneu d'Avià. La jornada s'obrirà a les 10 del matí amb una ponència d'Antoni Sánchez Carcelén sobre "Les guerres carlines com a paradigma de persistència del conflicte". Tot seguit es presentaran comunicacions de Javier Cubero, Marc Sales, David Cao, Xavier Tornafoch, Lluís Obiols i Francesc Roma, dedicades respectivament a la les manifestacions a favor dels furs i contra el centralisme liberal al llarg del segle XIX; els moviments d'insurgència des de la Guerra de Successió fins als maquis; el cicle de votacions de 1891 i 1892 a Vic; els mites tradicionalistes en l'imaginari col·lectiu, i els fortins liberals de Gósol i Casserres. La cloenda tindrà lloc a 2/4 de 2 del migdia.
