Els urgellencs deportats van ser Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa.

16-03-2023

Aquest pròxim dilluns 20 de març l’Ajuntament de la Seu d’Urgell col·locarà 5 llambordes Stolpersteine en memòria de 5 urgellencs deportats en camps de concentració nazi, 3 dels quals van ser assassinats. 

Els urgellencs deportats, i a qui es retrà homenatge, són: Victorià Córdoba Bordoll, Antonio Vial Candia, Remigio Morella Giraut, Bonaventura Aixàs Obiols i Josep Sans Sansa. 

L’acte d’homenatge s’iniciarà a l’una del migdia, a la plaça dels Oms, amb uns breus parlaments per part del director del Memorial Democràtic, Jordi Font, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, el vicealcalde urgellenc, Jordi Fàbrega, i el tinent d’alcalde i regidor de Patrimoni Cultural i Museus, Carlos Guàrdia, i es comptarà amb la presència de familiars d’aquests urgellencs víctimes del nazisme. 

Seguidament, es procedirà a la col·locació de les 5 llambordes davant dels domicilis particulars d’aquests 5 urgellencs. Així, una comitiva formada per les autoritats locals i familiars, conduits per l’historiador Pau Chica, iniciaran el recorregut pel centre històric de la Seu, on hi havia els seus domicilis. Davant de cada domicili, l’historiador urgellenc explicarà breument la biografia del deportat i un familiar lliurarà la llamborda a un operari municipal perquè la instal·li i hi dipositarà una rosa al damunt. 

L’itinerari de col·locació d’aquestes llambordes serà el següent: plaça de Sant Nicolau, 12, domicili de Victorià Córdoba Bordoll; carrer de les Eres (16-22), domicili d’Antonio Vial Candia; plaça del Carme, s/n, domicili de Remigio Morella Giraut; carrer dels Canonges, 51, domicili de Bonaventura Aixàs Obiols; i carrer de l’Escorxador, 7, domicili de Josep Sans Sansa. 

Els Stolpersteine (paraula alemanya que significa “pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar”), en català, pedres de memòria, són petits monuments creats per l’artista alemany Günter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme.