Projecte Terrissa: recuperant la memòria dels centres terrissaires de l’Alt Urgell

Durant segles, la terrissa va ser una activitat essencial per a la vida quotidiana i l'economia de l’Alt Urgell, ja que abastia les llars de tot tipus d'estris i teixia una xarxa d'oficis fonamentals per al territori. L’origen de l'actual recerca es troba en una troballa arqueològica excepcional al jaciment del Pati de les Monges de la Seu d’Urgell, on es van localitzar dos forns del segle XVI - XVII. Aquest descobriment va demostrar per primera vegada l'existència d'una producció local d'època moderna, la qual cosa va canviar la creença tradicional que tota la ceràmica utilitzada a la ciutat s'importava de centres externs com Barcelona.

Davant d'aquesta troballa, l’any 2024 l’Espai Ermengol – Museu de la Ciutat va impulsar un estudi etnogràfic per aprofundir en aquesta història, un projecte desenvolupat per l’Associació Obagues amb el suport de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta investigació s'ha estructurat a través de diverses fases consecutives que van des de l'any 2024 fins a l'actualitat. La primera d'elles es va centrar a la Seu d’Urgell i Castellciutat, on es va fixar la trajectòria de grans famílies artesanes com els Tor de Cal Tupinaire, actius des del segle XIX, o els Ticó de Castellciutat, a més de tallers històrics com Cal Gispert o Cal Domenjó. Gràcies a la col·laboració de les famílies, es van poder inventariar seixanta-tres peces d'ús domèstic destinades a la cuina, principalment.

Posteriorment, la segona fase va potenciar la memòria oral mitjançant l'enregistrament de cinc entrevistes audiovisuals a descendents dels tallers Tor, Domenjó i Ticó, així com a Josep Torra, del museu de la teula de Montferrer, i a l’historiador Lluís Obiols. En paral·lel, es va localitzar un antic forn de teules i rajoles en desús a Coll de Nargó que amplia el mapa del patrimoni industrial de la comarca.

De cara al futur immediat d'aquest any 2026, el projecte té prevista la seva continuïtat explorant nous tallers de la Seu d’Urgell que encara no s'han estudiat i obrint la recerca cap a altres punts de la comarca, concretament a Tuixent.

La combinació de l'arqueologia, els objectes salvaguardats i la memòria viva ha aportat llum sobre aspectes clau d'aquest ofici que gairebé no recollien els llibres d'història. D'una banda, s'ha descobert que la terrisseria funcionava com un sistema de producció purament familiar on les dones i els infants participaven de tasques tan importants com l'assecat, el transport i la venda. De l'altra, les fonts orals han permès recuperar secrets tècnics com la ubicació de les terreres locals de la Torre de Solsona, el Firal, la Paella o Bellestar, a més de conèixer els processos propis de cada terrissaire per elaborar esmalts únics. L'estudi també ha revelat una xarxa invisible de connexió pirinenca per on circulaven els sabers, com demostra el cas del besavi de la família Ticó, que es va formar a Bellver de Cerdanya abans d'establir-se a Castellciutat. Tota aquesta producció es va caracteritzar per una clara funcionalitat adaptada a la vida de muntanya a través de tupins, olles o escudelles, un model tradicional que va acabar desapareixent a mitjan del segle XX amb l'arribada dels nous materials industrials.

Més enllà dels fets històrics, el Projecte Terrissa neix com un homenatge de reconeixement als últims terrissaires i a les seves famílies, que han custodiat aquest llegat cultural a les seves pròpies llars com a part de la memòria col·lectiva. Per a totes aquelles persones que vulguin escoltar els testimonis en primera persona i conèixer de prop les seves experiències de vida, les entrevistes enregistrades es poden consultar directament a través de la llista de reproducció del Projecte Terrissa a YouTube.