





Representava l'atribut del màxim poder municipal. La portava el macer que obria i custodiava la corporació a les cerimònies importants.

És una maça configurada per un mànec quadrangular i una cabota en la qual es concentra l’ornamentació. Els quatre laterals de la cabota presenten una decoració amb un oval central repussat, a l’interior dels quals està gravada la data de 1621. D’aquest element central surten quatre branques simètriques de disposició cruciforme, traç geomètric i puntejat interior, que les destaca contra el fons llis. L’extrem està decorat amb la imatge de Santa Maria d’Urgell, patrona i protectora de la ciutat.
Segons la publicació “El govern de la ciutat d'Urgell al segle XVI. Jeroni Grau i el seu tractat per al govern municipal”, de Lluís Obiols, la maça era un bastó de metall acabat en un extrem per una cabota relativament voluminosa, que portaven com a insígnia certs funcionaris que representen els poders o obridors de camí d'una comitiva reial, municipal, etc. El 1523 l'argenter Llorenç Boquet havia refet la maça d'argent del Consolat. La que es conserva actualment porta la data de 1621, i sabem que el 1643 es va fer la imatge de plata de la marededeu que la corona (ACAU Llibre de Consells de 1513 a 1578, fol. 130; Llibre racional de 1598 a 1653, fol. 496)[1].
Aquesta maça també s’anomena porra o verga. En tot cas, la persona assignada de dur-la tenia per obligació, segons especifica l'any 1573, "servir els cònsols i acompanyar-los per anar a l'església i en altres funcions necessàries portant lo vestit i maça de la ciutat” (ACAU, Llibre de Consells de 1513 a 1578, fol. 655v-656)
