logotip
EE Google maps

Contacte:



    Retrat eqüestre de Carles II

    comparteix:
    comparteix:

    Peça del Museu

    Museu: 1ª Planta

    Anònim
    Retrat eqüestre de Carles II
    1667-1671. Segona meitat del segle XVII
    Pintura sobre tela. Oli sobre llenç.
    Restaurat el gener del 2011
    Procedència: Sala de plens de la Casa de la Ciutat

    Aquest retrat eqüestre de Carles II és una de les diferents còpies conservades d'un original perdut atribuït a Sebastián de Herrera Barnuevo, pintor de cambra de 1667 a 1671, i que recorda els signats per Velázquez. És evident el to propagandístic de la imatge, enèrgica i noble, en clara contradicció amb la seva natura humana malaltissa, que a penes li permetia sostenir-se dret.

    Carles II d'Habsburg (1665 - 1700) fou el darrer monarca de la dinastia dels Àustria. Personatge malaltís i anomenat l'Embruixat, el seu regnat es va caracteritzar pels enfrontaments amb el rei francès, Lluís XIV, i la política neoforalista basada en el manteniment dels furs de cada un dels territoris que configuraven la monarquia hispànica, però amb més control reial.

    No va assolir descendència directa amb cap de les dues esposes que va tenir, Maria Lluïsa d'Orleans i Mariana del Palatinat. Finalment, la decisió de Carles II va ser nomenar Felip d’Anjou per al tron espanyol. Així, l'1 de novembre de 1700 va morir Carles II, generant tot un seguit de conflictes entre pretendents a la corona que desencadenaren en la guerra de Successió entre els partidaris de Felip de Borbó i els de Carles d'Àustria.

    A la Seu d'Urgell, es va aixecar un monument funerari dissenyat per Ot Palol dins de la catedral de Santa Maria, al creuer, sota el cimbori amb motiu de la mort del monarca, amb profusió de pintures de calaveres i ossos nacrats, nimfes, lleons morts i al·legories de les quatre parts del món. (1) Un conjunt funerari que tindria un aspecte retòric, majestuós i fantasmagòric, d'estil barroc, amb la intenció de presentar públicament el vincle directe que unia la corporació consolar amb el monarca. (2)

    (1) Per ampliar informació, consulteu
    VILLARÓ, Albert: Hèrcules i la Ciutat. Un passeig per la història de la Seu, la Seu d'Urgell, 1995.
    (2) XAM-MAR, Carmen; COMPANY, Ximo: "Els cònsols de la Seu d'Urgell, imatge i poder" (1699 -1710). Urgellia, Vol. 16, la Seu d'Urgell, 2006-2007.

    Exposició relacionada:

    La Seu d'Urgell

    Sortides, tallers i molt més!

    Descobreix les activitats que organitza l'Espai Ermengol!

    Veure l'agenda

    On som

    Horaris

    Dona’t d’alta al butlletí electrònic
    Estigues al dia de l'activitat del Museu: agenda, exposicions, tallers, visites guiades i notícies. Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el que fem!
    Segueix-nos a les xarxes socials

    Suscripció al butlletí


      cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
      Utilitzem cookies per oferir els nostres serveis i mostrar-vos anuncis basats en els vostres interessos. Podeu trobar informació sobre les cookies i la seva desactivació a la nostra Política de privadesa. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu l’ús de cookies.   
      Privadesa
      linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram