logotip
EE Google maps

Contacte:



    Retrat de Felip V

    comparteix:
    comparteix:

    Peça del Museu

    Museu: 1ª Planta

    Anònim
    Retrat de Felip V
    Primera meitat del segle XVIII
    Oli sobre tela
    Restaurada el desembre del 2010
    Procedència: sala de plens de la Casa de la Ciutat

    En aquesta sèrie de retrats ovals identifiquem, de dreta a esquerra, Felip V i Isabel de Farnese; Carles IV, que faria parella amb Maria Amàlia de Saxònia (perdut), i Maria Lluïsa de Parma, que ho faria amb Carles IV (perdut). Aquests quadres són d’una qualitat artística discreta, la majoria són rèpliques o còpies dels retrats oficials que els pintors de la cort realitzaven al natural dels monarques i que es difonien per tot el reialme, per exemple mitjançant gravats. Cap d’aquests retrats està signat.

    El personatge en un primer pla, de tres quarts i en posició diagonal, va vestit de caçador i mostra un posat altiu, elegant i un xic forçat. Uns recursos que apel·len a la seva masculinitat i a la seva capacitat de dirigir el país tant en temps de pau com de guerra. Felip V està plantat amb el pit creuat amb la banda de general i ens mostra orgullós el collar de l’orde del Toisó d’Or i el Sant Esperit, fet que exalta el noble llinatge i dignitat reial.

    En el pla intermedi es recrea un escenari artificiós i teatral d’un jardí que es resol amb un cortinatge i la corona reial d’Espanya sobre una senzilla tauleta, que simbolitza la justícia reial, coberta amb domàs vermell.[1]

    Els retrats reials que s’exposen en aquesta sala tenien una funció representativa i política. Per garantir l’exercici d’un domini efectiu i psicològic sobre la població, calia que el sobirà fos omnipresent a les ciutats i viles del seu reialme. Atès que físicament això era impossible, s’utilitzava un recurs simbòlic: el seu retrat. Una imatge que era l’alter ego del rei, fins al punt que danyar-la era un crim de lesa majestat castigat amb pena de mort. La documentació certifica que, com a mínim des de l’any 1621, la Ciutat d’Urgell va anant adquirint els successius retrats de les parelles reials regnants, amb comptades excepcions. Les imatges dels sobirans presidiren la sala de plens de l’Ajuntament de la ciutat fins que van ser traslladades, l’any 2011, a l’Espai Ermengol, museu de la Ciutat.

    [1] XAM-MAR i Ximo COMPANY, “Els cònsols de ...”, op. cit., pàg. 627-674. Carmen Xam-mar Alonso, “Significat i funció del dos retrats de reines de l’Espai Ermengol”, a https://www.youtube.com/watch?v=6jFKUvoQow8 . Ibídem, “Festa, imatge i poder: les celebracions per l’entronització de Carles III a la Seu d’Urgell (1769)”, Pedralbes. Revista d‘Història Moderna, 34, 2014, pp. 179-204. Ibídem, “El retrat de Carles III. Imatge, festa i poder (la Seu d’Urgell 1759-1760)” a https://www.youtube.com/watch?v=f2haKjv6Kh4. Un exemple dels vincles que lligaven la ciutat amb la monarquia a https://www.youtube.com/watch?v=le9Kp-1hWuM

    Exposició relacionada:

    La Seu d'Urgell

    Sortides, tallers i molt més!

    Descobreix les activitats que organitza l'Espai Ermengol!

    Veure l'agenda

    On som

    Horaris

    Dona’t d’alta al butlletí electrònic
    Estigues al dia de l'activitat del Museu: agenda, exposicions, tallers, visites guiades i notícies. Subscriu-t'hi i rebràs informació sobre tot el que fem!
    Segueix-nos a les xarxes socials

    Suscripció al butlletí


      cogenvelopeexitbookuserstagphone-handsetmap-markercalendar-fullwheelchairhistorycrossmenu
      Utilitzem cookies per oferir els nostres serveis i mostrar-vos anuncis basats en els vostres interessos. Podeu trobar informació sobre les cookies i la seva desactivació a la nostra Política de privadesa. En utilitzar el nostre lloc web, accepteu l’ús de cookies.   
      Privadesa
      linkedin facebook pinterest youtube rss twitter instagram facebook-blank rss-blank linkedin-blank pinterest youtube twitter instagram